Le nombril des femmes
d'agents
(Testo e musica originali di Georges
Brassens)
N'est certain'ment pas un spectacle"
Qui, du point d'vù de l'esthétiqu',
Puiss' vous élever au pinacle...
Il y eut pourtant, dans l'vieux Paris,
Un honnête homme sans malice
Brûlant d'contempler le nombril
D'la femm' d'un agent de police...
"Je me fais vieux, gémissait-il,
Et durant le cours de ma vie,
J'ai vu bon nombre de nombrils
De toutes les catégories:
Nombrils d'femm's de croqu'-morts, nombrils
D'femm's de bougnats, d'femm's de jocrisses,
Mais je n'ai jamais vu celui
D'la femm d'un agent de police...
Mon père a vu, comm'je vous vois,
Des nombrils de femm's de gendarmes,
Mon frère a goûté plus d'une fois
D'ceux des femm's d'inspecteurs, les charmes...
Mon fils vit le nombril d'la souris
D'un ministre de la Justice...
Et moi, je n'ai même pas vu l'nombril
D'la femm' d'un agent de police..."
Ainsi gémissait en public
Cet honnête homme vénérable,
Quand la légitime d'un flic,
Tendant son nombril secourable,
Lui dit: "Je m'en vais mettre fin
A votre pénible supplice,
Vous faire voir le nombril einfin
D'la femm d'un agent de police..."
"Alleluia! Fit le bon vieux,
De mes tourments voici la trève!
Grâce soient rendu's au Bon Dieu:
Je vais réaliser mon rêve!"
Il s'engagea, tout attendri,
Sous le jupons d'sa bienfaitrice:
Braquer, ses jeux, sur le nombril
D'la femm d'un agent de police...
Mais, héllas! Il était rompu
Parles effets de sa hantise,
Et comme il atteignait le but
De cinquante ans de convoitise.
La mort, la mort, la mort le prit
Sur l'abdomen de sa complice:
Il n'a jamais vu le nombril
D'la femm' d'un agent de police...
(O mia bella)
Madonnina
(Testo e musica di Giovanni D'Anzi)
A disen: "La canzon la nass a Napoli",
e certament gh'hann minga tutt i tòrt,
Surriento, Margellina, tutt i pòpoli
i avrann cantaa almen on milion de vòlt.
Mi speri che se offendarà nissun
se parlom on ciccin anca de numm.
O mia bella Madonnina, che te brillet de lontan
tutta dòra e piscinina, Ti te dòminet Milan
sòtta Ti se viv la vita, se sta mai coj man in man.
Canten tucc: "Lontan de Napoli se moeur",
ma poeu vegnen chi a Milan!
Adess gh'è la canzon de Ròma magica
de Nina, el Cupolone, el Rugantin.
Se sbatten in del Tever: "Ròma tragica!"
Esageren, me par, on ciccinin...
Sperem che vegna minga la mania
de mettess a cantà: "Malano mia!"...
O mia bella Madonnina ...
Sì, vegnì senza paura,
numm ve slongarem la man:
tutt el mond l'è on gran paes
- e semm d'accord! -
ma Milan l'è on gran Milan!
Nostalgia de Milan
(Testo e musica di Giovanni D'Anzi)
Stasera sont in vèna
de fà el sentimental!
La nòtt l'è inscì serèna
ma mi me senti mal!
Te scrivi, cara mamma,
son stuff de restà chi:
el mè Milan 'l me ciama
visin a tì!
Oh mamma mia
mi son lontan,
ma gh'hoo la nostalgia
del mè Milan!
Mi voraria
tornà doman,
t'el giuri, corraria
col coeur in di man!
Vedè la Madonnina,
sentì el mè bel dialett,
svegliass ona mattina
in del mè lett!
Oh mamma mia,
inscì lontan
t'el giuri, corraria
pur de vess a Milan!
La par 'na stupidada
se pensi al mè bastion
me foo 'na zifolada
per cascià giò el magon!
E quand ven giò la sira,
ricòrdi i bei tosann,
rivedi la ringhera
di mè vint ann!
Oh mamma mia...etc.
Vess milanes
(un’altra splendida canzone di Nino Rossi)
Se fa tanto cantà d’amor nel mond,
semper coi stess paroll che gira intorna.
Per minga on dì sentimel rinfaccià,
el me regal l’hoo faa a la mia città.
Vess milanes voeur dì sentì Milan,
sentì i odor de fumm e de carbon
che vegnen su in di sò strad quand in autunn
insemma con la nebbia se meseden.
Voeur dì sentì del vent el borbottà
in di vicol quand el sô l’è anmò indorment.
Vedell a ciappà vita, camminà
e poeu sentill palpità frement.
Amalla inscì me l’è
ardent e capricciosa,
stracolma de rancor
felice, generosa.
Passà con lee i bei nòtt in compagnia,
vedella disperada o in allegria;
cognoss de lee i umor, i atteggiament;
aveghela in del coeur tutt i moment.
Vess milanes voeur dì sentì che questa,
vestida de lavorà o vestida a festa,
tròpp bella per vess minga on poo sgualdrina,
de tutt’i bei città l’è la regina!
La Balilla
(canzone popolare)
Vorì savè el mestee che foo mì?
Cominci ai des or, finissi a mezz dì,
giri la Baia col motofurgon,
vendi lisciva, soda e savon.
Mi voo in gir de chi e de là,
mi voo in gir a lavorà,
hoo faa ona pigna de cart de milla,
m’è vegnuu in ment de comprà ona Balilla.
L’è stada la rabbia di mè fradei
ch’hann cominciaa a sgagnamm i budei,
la mia cusina, che la sta in via Larga
la m’ha mangiaa anca la targa.
La mia zia de Gorgonzoeula
cont i gomm l’ha faa la cazzoeula
el mè nonno, ch’el gh’ha l’angina
l’ha ciappaa la ciocca con la benzina.
El Carletto, stupidòtt
el s’è faa on vestì con la capòtt,
i me nevod pussee piscinitt
salten in vettura a mangiamm anca i vid.
La Maria che sta in la mia porta
la m’ha mangiaa la roeuda de scorta,
el todesch dislifen e slofen
el m’ha mangiaa in d’on boccon tutt el còfen.
El maresciall di carabinier
cont in bocca i quatter porter
e i sgagnava senza rispett,
insemma ai porter l’ha mangiaa anca i manètt.
A gh’è vun che ven de Bagg,
el ciappa i roeud e ‘l me mangia i ragg,
in d’on canton gh’è ‘l Salvador
cont in bocca el radiator.
Passa on fioeu senza dentin
el me disvida i lampadin,
el mè fradell, quell malaa de diabete,
el fa finta de nient, el me mangia el magnete.
El mè portinar ch’el porta i oggiai
salta su a mangiamm i fanai,
voo in questura a denuncià i dagn,
quand torni indree gh’è pù nanca i pedagn.
A voo per caso a trovà mia sorella,
ghe troeuvi in cà on piston e ‘na bièlla,
quand torni indrèè gh’è restaa solament
el fumm del tubo de scappament.
|
El bamborin de la miée
d'on ghisa
(Testo milanese di Nanni Svampa)
El bamborin de la miée d'on ghisa
l'è minga on spettacol
talment bellissim de vedè
e ch'el po' fa vosà al miracol.
Gh'era in gir però on vegètt
on omettin de la Bovisa
ch'el gh'eva in ment de vedè 'l bus
del bamborin de la miée d'on ghisa.
"Ormai sont vècc, tiri i aghètt
e in tanti ann che son staa in gamba
n'hoo vist assée de bamboritt
de tucc i razz, in pée e de sponda:
de la miée d'on beccamort,
d'on sindich, d'on pollée in divisa
però hoo mai vist porco d'on can
el bamborin de la miée d'on ghisa.
El mè papà l'ha vist quell de la miée
De vun de la questura,
el mè fradell quell de la donna
d'on pistola de carriera,
el mè fioeu quell de l'amante
del ministro di giustizia
e mi hoo mai vist, porco d'on can
el bamborin de la miée d'on ghisa.
Insci'l piangeva sto pover vècc
In mezz a tucc in su la strada
Ma on bell moment d'in fra i amis
La miée d'on ghisa la ghe ciama:
"daghen on taj, fa no el fiolin"
e la sbottona la camisa
per fagh vedè el so bamborin
el bamborin de la miée d'on ghisa.
"Ohej, chì ghe sèmm - el vosa el vècc -
incoeu l'è 'l dì de la riscossa!
L'è pròpi vera el vedi adèss
fa nient s'el vedi anca de pressa..."
El salta sù, le ciappa in brasc
el cerca de streppàgh la sòcca;
el sbatt, el ruga, el par on matt,
el sa pù in de che part el tocca.
Ma prima anmò de vedè 'l bus
quand la pareva giamò fada
inveci de toccà la pèll
l'era tropp vècc ghe l'ha lassada;
la mort, la mort se l'è ciappaa
taccaa 'me on gatt a la camisa
e insci l'è andaa senza vedèll
el bamborin de la mièe d'on ghisa!
La vitta l'è ona canzon
(Testo e musica di Nino Rossi)
Pientila de spettà che la ven bona
imbottigliaa in di vòst appartament.
Lassì de part la còmoda poltròna!
Vegnì giò in strada in mezz a l'altra gent!
La vitta l'è ona canzon
che canta scior e barbon.
Se pò cantala in chiave de tristezza
ò se poeu tralla là in spensieratezza.
La scelta la tocca a num,
me ajuterà nissun.
Se pò fà on melodramma ò on'operetta
ma l'è mej siffolà in bicicletta.
Se l'esistenza toa l'è on triste tango
ti cambia disco e mett el «cià,cià,cià»
Nissun gh'è nassuu triste come rango
sbatt via i penser e mettess a cantà
La vitta l'è ona canzon...etc.
La montagna de San Sir
(Testi e musica di Nino Rossi)
Pussee che on mont a l'è on monton de terra
che la natura in verd la quatarà.
Insci sarann sconduu i orror de guerra
e fra on quai ann nissun ricorderà
che quell che ciamen 'na montagna ormai
l'è fada de macerie e catanaj.
De nòster catanaj, de nòst casett
che anca a tocchej sortissen el sò effett.
'Me te see bella in controlus stassera!
Te guardi e te me paret vera!
Te see costada lacrim e sospir
tomba di nòster cà, montagna de San Sir.
Per mett insemma tutta 'sta montagna
gh'emm vuu bisogn de Ingles e American:
Lor gh'hann miss tanti bomb e la vergogna
Num, sporch de sangh i tocch del nòst Milan.
La guerra l'è finida, tucc amis
desmenteghemm tuscòss, vivemm in pas!
Ma se combinazion ghe passi arent
la mia casetta la me torna in ment
Me te see bella...etc
Penna Bianca
(ecco, con Nino Rossi, l’altro grande
cantautore-poeta meneghino, contemporaneo: Aurelio Barzaghi)
Penna Bianca,
t’hann fregaa la prateria
per on poo de whisky e coca
e così sia!
Penna Bianca, Penna Bianca,
per on poo de whisky e coca
t’hann faa cred
che a ferragost ven giò la fiocca!
Penna Bianca, Penna Bianca,
artigiano de frontiera,
me l’è longa la toa lancia,
me l’è curta la toa sera!
Te gh’hee su i color de guerra,
ma la vos del tò tam-tam
l’è volada su in del ciel
insemma al fumm!
Te gh’hee su i color de guerra..(2x)
Canta e bala,
canta e bala in gir al foeugh!
Bala e canta,
la toa rabbia che stanòtt
anca el tò can el sarà lì con tì,
anca per lù l’è l’ultim dì!
anca el tò can el sarà lì con tì(2x)
Penna Bianca, Penna Bianca,
artigiano de frontiera
me l’è longa la toa lancia,
me l’è curta la toa sera!
La toa tenda me l’è scura,
stess d’on sô ch’el scalda pù,
me l’è rossa la toa terra,
l’è on color ch’el va via pù!
Rivarà la primavera
E la quattarà de fior,
Penna Bianca, Penna Bianca
Penna Bianca e tì con lor.
Rivarà la primavera(2x)
|